La batalla de la Navas de Tolosa?
Ja deveu haver sentit que un grup nombrós de veïns i veïnes del barri estem defensant de canviar el nom del nostre barri pel de Torrent de la Guineu, l’accident geogràfic que configura l’espai que ocupa el barri. Aquí us expliquem el perquè de tot plegat, i us parlarem de fets que ens queden molt llunyans en el temps, en l’espai i en les idees.
Temps
El 16 de juliol de 1212 (fa més de 800 anys) l’exèrcit cristià format per una coalició de regnes ibèrics, es va enfrontar a l’exèrcit del califa almohade en un combat amb aires de croada i emmarcat dins de la famosa “Reconquesta” de la península Ibèrica. Cal afegir que el concepte “Reconquesta” és una construcció historiogràfica romàntica apareguda segles després de la batalla, durant el segle XIX.
S’explica com un gran triomf dels cristians després d’unes quantes batalles perdudes. El nombre total de baixes, en un bàndol i l’altre és incalculable perquè no es té certesa de la xifra total de participants, però es teoritza que varen ser entre 60.000 o 100.000 morts, segons les fonts. També s’explica que les conseqüències d’aquesta batalla varen ser decisives per la reconquesta de la península, tot i que aquesta derrota no va suposar la fi de l’imperi almohade a la península Ibèrica. La conquesta definitiva del regne de Granada no va ser fins al 1492.
Pintura: Batalla de las Navas de Tolosa.
de Francesc Van Halen
Espai
Aquest combat succeí a la demarcació de l’actual comarca de Sierra Morena, província de Jaén (Andalusia). Las Navas de Tolosa (indret també anomenat “Hospitalillo”) és a prop d’Úbeda, objectiu a reconquistar en l’esmentada batalla.
Cal recordar que aquest llogaret es troba a gairebé 800 kilòmetres del Torrent de la Guineu de Barcelona.
Vestigis del castell de Castro Ferral.
Al fons, la localitat de Santa Elena. Entre tots dos punt se situen els escenaris principals de la batalla.
Idees
Aquesta és una batalla èpica de la història d’Espanya, amb quantitat de llegendes paral·leles, s’explica per exemple, que es va guanyar gràcies a la intervenció divina. Les cròniques, les cantigues, els poemes heroics s’escrivien per als únics que els podien llegir i pagar, la noblesa, i òbviament, només van explicar els fets que ells consideraven importants. Per desgràcia, la història la solen escriure els vencedors.
I va ser així com el règim franquista, el 1953 va inaugurar una estació del Metro Transversal amb el nom de Navas de Tolosa, ja que aquest era un dels carrers importants prop d’aquesta estació. El 1982 amb la reorganització dels números de línies de metro i canvis de nom d’estacions, l’estació va canviar el nom per l’actual de Navas. Poc després, amb la nova divisió territorial dels districtes i barris de Barcelona (1984), naixia un nou barri resultat de les divisions aritmètiques sobre plànols i sense cap identitat ni nom propi; es va anomenar barri de Navas, com l’estació de metro. Va néixer un barri orfe, sense tenir cap consideració amb l’espai geogràfic que ocupava ni cap referència de memòria històrica local.
Inauguració de l’estació de metro de Navas.
L’estació es va inaugurar el 8 de maig de 1953 com a part del Metro Transversal i amb el nom de Navas de Tolosa.
Considerem que totes aquestes són raons suficients per canviar el nom del nostre barri, dignificar i construir una identitat de barri rememorant l’espai on vivim. Ara més que mai cal connectar amb l’espai que ocupem, reconstruir la memòria història local per promoure el tarannà propi del nostre barri, molt lluny d’una batalla de fa més de 800 anys i que va ocórrer a més de 800 km de distància.
VISCA EL BARRI DEL TORRENT DE LA GUINEU!