Era a finals dels anys setanta, quan les esperances eren lluita i les associacions de veïns
autèntics motors de canvi, un grup d’activistes (sobretot joves) va constituir una nova
associació entre els barris del Clot i la Sagrera.
L’impuls inicial d’aquella associació, les seves propostes, accions i activitats va ser
impressionant. Moltes de les coses que ara tenim venen d’aquells temps.
Aquella associació, aquella força, aquell barri autoproclamat encara no tenia nom, era un
espai de frontera i perifèric allunyat de les dinàmiques dels barris propers amb més solera.
La gran discussió en aquells moments no era com l’anomenaven sinó si érem o no érem un
barri. L’Ajuntament i alguna de les associacions veïnes negaven més o menys obertament
la seva existència.
Aquell grup inicial va apuntar-se a l’única associació existent Asociación de vecinos
comerciants de la plaza Fernando Reyes y calles adyacentes i es van plantejar nous reptes.
Reptes com lluitar per revertir les mancances en equipaments i serveis del barri (lluitar per
una nova escola pública – escola Balmanya, per fer públic l’equipament esportiu il·legal i
privat suport-net – ara DIR, recuperar places com la pl. Mainada, reivindicar un CAP… ),
reactivar la cultura popular (es crea la festa major, es construeixen els gegants del barri),
recuperar l’aprenentatge del català (el primer curs s’apunten més de 100 veïnes arribades
d’altres llocs de l’Estat o que el franquisme havia negat aprendre) i potenciar un canvi social
(és de les primeres associacions que té vocalia de dones o ecologia), però sobretot
vertebrar la identitat pròpia d’aquell territori oblidat i separat per una meridiana de mil
carrils.
La primera cosa a fer era buscar un nom que ens puguis identificar més enllà d’una plaça,
alternatives com Ferran Reyes, FelipII també es van temptejar.
Finalment, es va proposar Navas (nom de carrer important i de la parada de metro que hi
havia entre el Clot i la Sagrera), però sobretot es va proposar barri o sigui Barri Navas perquè el
que es reivindicava en aquell moment era el fet de ser amb identitat pròpia i tenir unes
necessitats específiques.
Quaranta-cinc anys més tard aquest és l’èxit, la identitat del barri ja ningú la qüestiona i és
en aquest context un encert reanomenar el nostre barri.
Com ens explica un nou grup d’actives veïnes El Torrent de la Guineu és el barri que es va
anar configurant, sobretot a partir dels anys cinquanta, en aquest torrent que marcava la
frontera geogràfica de Sant Martí i la Sagrera.
Aquesta frontera va configurar el centre del nostre barri que trenta anys més tard va
aconseguir tenir veu pròpia.
Ara és un bon moment, quan la política institucional ens proposa participacions d’aparador,
per ressorgir amb força i voluntat comunitària que es torni a posar al centre les necessitats
de les persones, tenyeixi xarxes de suport mutu i vida veïnal compartida.
El nostre barri va reivindicar durant molts anys que ho érem ara coneix la seva història i vol
deixar de ser perifèria per ser centre del seu destí.
Felicito aquest grup de veïnes impulsores i les pràcticament 1000 persones del territori que
estan donant suport a la proposta de canvi de nom. És un fet positiu, aglutinador que no
nega la nostra història, on el nom Barri Navas ens va servir per crear una identitat col·lectiva
i que ara busca tornar a ser protagonista reconeixent els seus orígens.
Què les guineus que fa molts anys van viure al nostre barri ens donin la força d’un torrent.
SOM el Torrent de la Guineu!
Joan Artigal
(membre de la primera associació de veïns del barri Navas, veí del Torrent de la Guineu
Article publicat a l’Andreuenc, El Torrent de la Guineu entrarà en el plenari del districte de Sant Andreu, 11/12/2024.