L’Ajuntament de Barcelona fa temps que proclama a tort i a dret la importància de la participació ciutadana i de les iniciatives veïnals com a eines per acostar la política municipal a la gent. Però quan baixem del titular i entrem a la realitat, el panorama és decebedor i, fins i tot, insultant per a la ciutadania. L’experiència recent que patim els veïns i veïnes del Torrent de la Guineu n’és una prova flagrant.
El primer escull és el tracte rebut. Ni l’alcalde ni la regidora de districte han tingut la voluntat d’atendre els representants d’una iniciativa ciutadana que, recordem-ho, va ser aprovada en un plenari de districte. Les males formes i el menyspreu institucional són evidents. Costa no pensar que aquest silenci tingui a veure amb el fet que entre els promotors hi ha militants del partit de govern, el PSC. Si la participació només és escoltada quan ve de la mà d’afins, aleshores no parlem de democràcia, sinó de clientelisme.
El segon element preocupant és encara més greu: el funcionament real de les anomenades Iniciatives Ciutadanes. El discurs oficial les presenta com una via directa perquè la ciutadania pugui proposar, debatre i decidir. Però la realitat és que esdevenen un miratge, una eina que només serveix perquè el govern municipal es pengi medalles i faci propaganda. Quan una proposta arriba a ser votada i aprovada en un plenari, això hauria de tenir conseqüències clares i vinculants. Però a Barcelona no és així: les majories i els acords queden supeditats a la voluntat del partit de govern.
El cas del Torrent de la Guineu mostra fins a quin punt el sistema és pervers. Davant la iniciativa ciutadana aprovada, se n’ha creat una altra de contrària, amb l’únic objectiu d’aturar el procés i allargar-lo fins al punt de fer-lo inoperant. En conseqüència, qualsevol iniciativa pot quedar segrestada en un laberint burocràtic interminable. Pitjor encara: les decisions preses en plenari, després de ser votades, no són vinculants. Això no és participació, és una farsa. La ciutadania creu que té eines per incidir en la política local, però aquestes eines estan dissenyades perquè no serveixin per a res. És, en definitiva, una estafa democràtica.
El govern de la ciutat i el del districte han optat per una estratègia clara: dilatar els tempos, guanyar temps i arribar al període preelectoral sense haver d’afrontar decisions incòmodes. Ni canvi de nom, ni consulta ciutadana, ni res de res. L’objectiu real és la paràlisi, l’immobilisme disfressat de participació. Tot plegat, amb l’afegit que s’ha creat una iniciativa ciutadana només per desactivar la que havia estat legalment aprovada pels representants veïnals. És difícil imaginar un menyspreu més gran cap a la participació ciutadana.
Intervenció d’ERC sobre el Torrent de la Guineu a la Comissió del Consell Municipal
Minut 2:55:14 a 3:00:54
Davant d’aquesta situació, la pregunta és inevitable: què pensa fer el govern municipal amb la nostra iniciativa? Què pensa fer el districte? I, encara més important, què pensen fer la resta de grups polítics representats al consistori? Cal la valentia de denunciar aquest engany institucional i democràtic.
Més enllà del cas concret del Torrent de la Guineu, cal obrir un debat seriós sobre el sentit i la utilitat de les iniciatives ciutadanes a Barcelona. Si les eines de participació no són vinculants, si poden ser neutralitzades amb simples maniobres polítiques, si la veu del veïnat pot quedar al calaix de manera indefinida, aleshores la democràcia participativa a Barcelona és només un eslògan. Un decorat buit que serveix per embellir discursos i per convèncer la ciutadania que la seva opinió importa, quan en realitat el poder continua sent monopoli del govern de torn.
Barcelona es mereix un sistema de participació real, transparent i vinculant. Els veïns i veïnes no han de ser convidats de pedra, sinó protagonistes de les decisions que afecten la vida quotidiana als barris. Si l’Ajuntament insisteix a ignorar i desactivar les iniciatives ciutadanes, la confiança entre institucions i ciutadania es trencarà encara més. I un govern que es diu progressista i democràtic no es pot permetre aixecar murs entre la ciutat i la seva gent.
El Torrent de la Guineu posa a prova la participació ciutadana a Barcelona, Rosa Suriñach
La participació ciutadana no pot ser propaganda sense contingut real. Ha de ser democràcia. I democràcia vol dir escoltar, respectar i complir allò que decideixen els veïns i veïnes en les vies formals establertes per l’ajuntament. Fer el contrari és una gran una estafa.
