Associació de Veïnes i Veïns del barri del Torrent de la Guineu-Navas

Dissabte, 18 d’abril 2026

Hem sortit al carrer a defensar els nostres espais. Encara som a temps de salvar i dignificar la plaça de la Guineu i la Font de la Guineu. Volem un pas accessible, segur i net.

Transcrivim els parlaments que hi vam fer:
Presentació del president de l’Associació de veïnes i veïns del barri del Torrent de la Guineu-Navas, Carles Brown.
Bon dia a tothom i gràcies per ser-hi!
Encapçalo una junta amb veïns i veïnes del barri que tenen ganes de treballar per a millorar les condicions d’aquest trosset del districte de Sant Andreu. Un trosset que sembla que ningú no té en compte, i que, en canvi, té dos actius molt importants:

  • El primer són els seus més de 22.000 habitants (dades del 2021), que mereixem viure en un entorn net i agradable, amb els serveis que necessitem.
  • El segon és la part d’història de la ciutat que ens toca protegir i traslladar. Aquesta història que ens ajuda a entendre d’on venim i que ens enfoca cap al futur.

Per això, una de les iniciatives que ha engegat aquesta junta, formada per components de juntes anteriors i persones de nova incorporació, és la de promoure el canvi de nom del barri.

En el seu moment ja vam explicar les raons per demanar aquest canvi de nom; i avui som aquí perquè la realitat ens ha confirmat aquestes raons. Recordem-les:

  • Som un barri de frontera entre districtes, som al final de Sant Andreu, fem frontera amb Sant Martí i tenim molt a prop Horta-Guinardó. Tres districtes amb molta personalitat, amb una tradició de lluita veïnal important on les associacions de veïns han aconseguit millores per a la vida dels habitants dels seus barris.
  • El barri de Navas és un dels més poblats de Barcelona. Té molt pocs espais verds o oberts, gairebé no té serveis comunitaris i no hi ha gaire possibilitat de tenir-ne de nous, perquè hi ha molt pocs espais desocupats.
  • És l’únic barri de Barcelona que ha tret el nom d’una estació de metro. I aquesta estació pren, al mateix temps, el nom escurçat d’un dels carrers principals del barri, el carrer de la batalla de las Navas de Tolosa, un nom que homenatja una batalla medieval en terres andaluses contra els infidels. No creiem que al segle XXI hàgim de retre homenatge a cap batalla ni guerra contra cap altre poble o civilització, que ja prou guerres vivim. A més, hem de destacar que Barcelona ha creat el Districte Gaza, per defensar la causa palestina, i té un carrer, i un barri, dedicat a una batalla contra els àrabs. Quina contradicció!!
  • L’Ajuntament ha signat també recentment el Pacte Nacional per la Llengua; amb aquest compromís vol contribuir a donar suport a l’ús de la llengua catalana a la ciutat, en un moment on la llengua pròpia està arribant a uns nivells d’ús molt baixos i preocupants. El barri de Navas és l’únic barri de la ciutat que manté el nom en castellà.
  • Després de seguir tots els passos que exigeix l’Ajuntament en el seu reglament de participació (recollida de signatures, presentació al plenari del Districte i aprovació per majoria de la proposta), ara ens trobem aquest projecte encallat.

DEMANEM QUE L’AJUNTAMENT COMPLEIXI EL SEU COMPROMÍS I FACI EFECTIVA LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

FEM UNA CRIDA A QUÈ US FEU SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS PER PODER TENIR MÉS FORÇA.

Gràcies a la pressió duta a terme per l’Associació de Veïnes i Veïns i davant el fet consumat de la construcció d’una residència d’estudiants a l’indret on ens trobem, el passat divendres a les 8 de la tarda vàrem ser convocats a una reunió informativa a la seu del districte que va tenir lloc dilluns 13 al matí, on hi eren representats membres de l’ajuntament, de la propietat del solar i dels arquitectes que han fet l’avantprojecte. Se’ns va explicar, per primera vegada, el que pretenien fer, que és un edifici que ocuparà tota l’amplada del carrer deixant una servitud de pas en un dels costats de quatre metres d’amplada i dos pisos d’alçada per on es podrà accedir des de la Meridiana al carrer Palència i viceversa amb una rampa per persones amb mobilitat reduïda. Per altra banda, es traslladarà la Font de La Guineu al mig de la rambla de la Guineu. Si hem de creure el que ens varen dir, estan oberts a què les veïnes i veïns i puguin dir la seva i a ser convocats a una pròxima reunió per exposar el sentiment del veïnat.

Perquè ens fem una idea del que representa aquest lloc, tenim amb nosaltres l’arquitecte Xavier Basiana, veí del barri, que va construir aquest indret, i a qui agraïm molt la seva presència perquè ens expliqui la seva experiència en aquest lloc.
En Xavier ens trallada l’afecte i el lligam que sent per aquest espai, precisament també perquè la Font de la Guineu va ser el seu primer projecte.

Parlament de l’Alfred Puig, secretari de l’AVV i membre de la Vocalia de memòria històrica i patrimoni, que explica la història d’aquest espai.

Va ser en l’aprovació del Pla General Metropolità el 1976 que tota l’illa compresa entre l’avinguda Meridiana i els carrers d’Espronceda i de Palència passa a ser qualificada com a Zona de Densificació Urbana Intensiva, i és quan el tram del carrer de Biscaia entre l’avinguda Meridiana i el carrer Bofarull junt amb el passatge del Torrent de la Guineu queden inclosos dins aquesta zona. Des de 1976 fins el 2006, moment que es trasllada l’antiga entrada del metro de l’estació de Navas, el carrer Biscaia té un ús públic evident fins el punt que el 1992 s’aprova el canvi de nom d’aquest tram pel de Rambleta de la Guineu i s’encarrega a l’arquitecte Xavier Basiana la urbanització d’aquest tram amb la incorporació del Font de la Guineu.

Després de 30 anys d’ús públic, sense que en cap moment el consistori ens plantegés l’aplicació del Pla General Metropolità, l’Ajuntament cedeix en permuta aquest espai a l’empresa Metrovacesa que poc temps després es declara en fallida i els seus actius passen a ser gestionats per Caixa Catalunya. En aquell moment es planteja construir un edifici que hagués ocupat la totalitat de la parcel·la i aquest projecte és al·legat pels veïns de manera que es fa forçar una Modificació del Pla general Metropolità que distribueix la parcel·la en tres espais: Un equipament privat, una zona verda consolidada i una zona verda de nova construcció. La sentència també obliga que l’equipament privat hagi de mantenir una servitud de pas que comuniqui l’avinguda  Meridiana amb la nova zona verda.

Parlament de la Roser Olmo, membre de la Vocalia de memòria històrica i patrimoni, que parla de l’estat de la iniciativa ciutadana per canviar el nom del barri i impulsada per aquesta vocalia.

Ens hem trobat avui aquí per tornar a reivindicar un espai del barri molt necessari i estimat. També volem parlar-vos de democràcia, però no de la democràcia dels eslògans, de l’abstracta, sinó de la que es viu —o es pateix— en el nostre entorn.

La Vocalia de Memòria Històrica i Patrimoni vam proposar el canvi de nom del barri amb raons fonamentades i que després us recordarem. Seguint les indicacions de l’Ajuntament vam recollir les signatures necessàries per portar-ho al Ple del Districte, on es va aprovar per majoria.

Per això, en primer lloc, volem donar les gràcies a totes les persones que ens vau donar el vostre suport quan vam recollir les signatures i les felicitacions que ens vau transmetre quan va ser aprovat al Consell de Barri el dia 5 de març de 2025.

Sabem que la majoria no feu massa soroll, no insulteu a les xarxes, no agrediu; ans al contrari ens animeu amb el vostre somriure, les vostres paraules i el vostre escalf quan parleu amb nosaltres, i sabem que sou una bona munió. També volem agrair el suport als partits polítics que van votar a favor.

Per tant, a hores d’ara, caldria que el ple de l’Ajuntament l’hagués ratificat perquè fos una realitat, però no és així. Suposem que ja sabeu, i si no us n’informem, que la nostra iniciativa va quedar als llimbs en espera que un grup de veïns dits de Navas aconseguís signatures per demanar una consulta sobre el tema. El mateix Ajuntament, amb el seu reglament confús i ús partidista, està contribuint a enfrontar els veïns.

El grup promotor de la recollida de signatures per canviar el nom a Torrent de la Guineu no ha estat en cap moment informat de res. Ho sabem tot per la premsa, és a dir no tenim informació directa. L’Ajuntament de Barcelona sovint reivindica la participació ciutadana com un potent motor de la política municipal. Malauradament, l’experiència dels veïns i veïnes del Torrent de la Guineu ens demostra que, massa sovint, hi ha una distància insalvable entre el discurs oficial i la realitat institucional.

Malgrat això nosaltres perseverarem i esperem que aquestes terres que trepitgem tornin a dur el nom que, en un cert moment de la història, se li va manllevar. I no ens deixa de preocupar profundament la manca d’interlocució. Una iniciativa ciutadana, aprovada en un plenari de districte, mereix com a mínim l’atenció directa dels seus responsables. El silenci de l’alcaldia, de la casa gran, de la regidoria, del conseller de barri, no és només una qüestió de formes; és un missatge de desinterès cap a la feina altruista de moltes veïnes i veïns. No voldríem pensar que la participació només és benvinguda quan s’alinea amb els interessos de qui governa, perquè això desvirtuaria l’essència mateixa de la democràcia, però davant de segons quines accions o inaccions, ens costa no fer-ho.

En segon lloc, cal posar el focus sobre la utilitat real de les Iniciatives Ciutadanes. El sistema actual genera una falsa expectativa: se’ns convida a proposar i debatre, però un cop una proposta arriba al plenari i s’aprova, ens trobem en un buit legal i executiu. Si els acords presos no tenen un caràcter mínimament vinculant, les iniciatives es converteixen en un simple exercici de propaganda que acaba generant frustració i desconfiança.

El cas del Torrent de la Guineu és paradigmàtic d’aquesta, creiem que forçada, paràlisi burocràtica. Hem vist com s’activaven mecanismes paral·lels amb l’únic objectiu de dilatar els terminis i neutralitzar una decisió ja presa per la via legal. Aquesta estratègia de “guanyar temps” fins al pròxim període electoral no és fer política, és evitar afrontar els compromisos adquirits amb la ciutadania. Per tot plegat, avui no només demanem respostes concretes per al Torrent de la Guineu. Fem una crida a tots els grups polítics i a la ciutadania per obrir un debat sincer: Quin model de participació volem per a Barcelona?

Si les eines que ens ofereixen no serveixen per transformar la ciutat, estem davant d’un decorat buit. Barcelona necessita un sistema transparent on la veu del veïnat sigui realment decisiva i respectada. La participació no pot ser un tràmit burocràtic per “entretenir” la ciutadania; ha de ser el compromís ferm de complir allò que es decideix en les vies formals.

Per tot això, demanem: coherència, transparència i, sobretot, respecte per la voluntat veïnal. No aixequin murs entre l’ajuntament i els barris, entre el districte i els veïns i veïnes; facin que la participació deixi de ser un miratge i passi a ser, finalment, una realitat.

I per acabar, en Toni Edo, membre de la Vocalia d’Urbanisme, ens llegeix els 10 motius per demanar el canvi de nom del barri de Navas per barri del Torrent de la Guineu que podeu trobar a la nostra pàgina web https://avvnavas.org/10-motius/.

I després dels parlaments, convidem a un got de xocolata i uns melindros cedits amablement per la Pastisseria Tormo del carrer Palència.

Recull d’imatges de la festa reivindicativa